Maria Gambús

ARTISTA

DEBATS de l’assignatura. Investigació artística

Públic

INTERVENCIONS ALS DEBATS SOBRE INVESTIGACIÓ ARTÍSTICA:

 

Les característiques bàsiques de qualsevol recerca són: ARGUMENTACIÓ, METODOLOGIA, PROCÉS i DOCUMENTACIÓ. Amb aquest argument tenim un punt de partida per poder discernir què es pot considerar investigació artística i què no. En termes generals, entenem la RECERCA com a objectiu principal de la ciència, però és cert que des de fa un parell de dècades que aquesta forma part de la metodologia artística. Així doncs, l’art ha anat agafant una metodologia científica com a procés i expressió i, per tant, contempla les característiques de recerca que hem esmentat dines el procés de l’obra, el procés creatiu de l’artista. Així ho descriu Elliot Eisner que corrobora aquesta anàlisi determinant que hi ha investigació artística quan aquesta es regeix per les condicions que estableix el mètode científic. Amb què es basa el mètode científic? Segons Fernando Hernandez, (Investigacion basada en las artes, universidad Barcelona) la investigació científica es basa en l’OBSERVACIÓ a partir de la separació de l’objecte observat que s’està investigant amb el subjecte que observa la investigació. El mètode científic es basa en resultats numèrics o matemàtics és per aquest motiu que Barone i Eisner, (2000) ens ajudaran a trobar la diferència sobre la investigació científica i la investigació artística. Conclouen que la investigació artística incorpora elements al procediment artístic que tenen a veure amb la importància del resultat qualitatiu (no quantitatiu com és el cas de la ciència) i que s’utilitza procediments artístics, sumats als científics, tals com ho són  literaris, visuals i performatius. A més a més, incorporen al seu argument unes característiques que aclareixen una mica més aquesta definició: Primer de tot creuen que la investigació artística utilitza elements estètics i artístics (no numèrics), busca altres formes de llenguatge per expressar i representar l’experiència i per últim i força important intenta desvelar allò de què no es parla. Barone i Eisner, argumenten la IBA (investigació basada en les arts) tots aquests paràmetres per discernir què està sent art i què és ciència. Quina mania en etiquetar! Pel que fa a la IBA també hi participa posteriorment Weber i Mitchell (2004) i pel que fa als paràmetres que regeix la investigació artística incloent més informació. I diuen que la IBA aporta:

  • Reflexivitat, basant-se en el fet que l’anàlisi introspectiva d’un mateix connecta més directament amb l’espectador, actuant de mirall.… 
  • Pot ser útil per tot el que és inefable
  • Demana la nostra atenció sensorial, emocional i intel·lectual.
  • Poden ser utilitzats per comunicar-se de manera holística. 
  • A través de l’empatia i a partir d’un detall o un context visual fer ressonar a la vida d’altres. 
  • Per mitjà de metàfores i símbols. Es pot comunicar la teoria per mitjans elegants i eloqüents. 
  • Fa de la cosa ordinària extraordinària
  • Té a veure el cos i provoca respostes corporals.
  • Pot ser més accessible que moltes formes amb un discurs acadèmic
  • Fan d’allò que és personal social i del que és privat públic i permet als investigadors assumir una posició més activista. 

Davant de tanta necessitat de concretar i discernir entre art i ciència es funda Society for Artistic Reserch (2010) que, a la vegada, impulsa la RC (la base de dades d’investigació artística més important del món). Fernando Hernández diu que la seva repercussió és molt gran a la vegada que creu que és poc accessible i que no teixeix unes xarxes comunicatives prou bones, per tant, considera que no acaba de funcionar com hi hauria. Tornem a trobar-nos davant de la incapacitat de catalogar art i ciència justament dins un col·lectiu creat específicament amb aquest objectiu. 

“Finalment, mentre seguim publicant manuals de metodologia, cursos i reflexions (…) sembla que les formes i maneres de fer recerca artística estan genuïnament obertes i han de seguir així” (Hannula, Suoranta & Vadén, 2015-15)

I de mentre Mika Elo i Henk Borgdorff creuen que el que dirà què és i què no és la investigació artística marcant, per tant, una metodologia per la qual guiar-se ho determinarà la lenta sedimentació contínua de  les pràctiques professionals concretes. 

 

Personalment, penso que la investigació artística és una forma de catalogar l’art actual, potser m’estic llançant a la piscina… Agafant la forma d’expressió contemporània sumada al procés científic dona, cada cop més, un lloc intel·lectual dins la interpretació de l’art allunyant-nos de l’artesà i apropant-nos al científic. O potser posicionant-se entre un i l’altre. Les formes expressives de la investigació artística es basen en els formats de l’art contemporani. Jo penso que la investigació artística acabarà formant part de tota obra contemporània, ja que no és la metodologia sinó el punt de mira com es crea i s’expressa l’art. Com a docent i artista considero que la investigació artística ha de ser el punt de partida de qualsevol projecte escolar, o si més no que hi transiti, ja que, des d’aquesta perspectiva el projecte pot passar per totes les àrees formatives per crear projectes artístics contundents i punyents i amb múltiples possibilitats de llenguatges per aprendre a ser expressats. 

 

Mai un corrent artístic ha estat analitzat en el mateix moment que existeix o que comença a surar. Hem de deixar un temps per prendre distància i poder fer aquesta anàlisi més objectiva, així com la ciència i el seu procediment científic, i sinó, si ens esforcem a catalogar-ho ara mateix, és probable que estiguéssim fent investigació científica sobre la investigació científica? 

 

Maria Gambús

 

 

En l’actualitat l’art parteix, majoritàriament, de fons d’inversions públics o privat (en tot cas comunitats financeres externes) i aquest és un fet limitant. 

El primer factor que limita la investigació és l’econòmic. Ja sigui a través de subvencions, beques o vincles amb entitats financeres o empreses la investigació artística pot avançar tant com es pugui pagar. Evidentment que no tota investigació necessita una gran inversió econòmica, però tota inversió de temps costa diners. Així doncs, sembla que en si mateix es limiti i, per tant, segurament no es fa tanta investigació com projectes o idees es creen. Fa falta una gran capacitat d’autoreflexió dins els projectes que tinguin a veure amb la investigació activista per tal de reconèixer la implicació i la complexitat que implica tal com afirmen el col·lectiu d’artistes activistes Pantera Rosa. Aquest fet és important tant per reconèixer aquelles accions en les quals cal invertir més o menys diners i dur-les a terme. La institució pública i privada és possible que boicotegi part de les investigacions per benefici propi. Així doncs, haurem d’anar trobant fórmules per aconseguir subvencions allunyades de les institucions que les limiten i molts cops això ja pot ser un fet limitador. Més enllà del fet econòmic, l’autoreflexió permet fer una anàlisi social o comunitària per tal d’identificar què passa i què cal recompondre, malgrat que aquesta recompensació sigui en molts casos l’objectiu inicial poques vegades acostumen a existir al final del projecte i es cau en el simple fet d’anomenar i comunicar un problema i molts cops són projectes que remouen i esclaten en conflictes o imprevistos que s’han de saber gestionar. Això és en què veiem en les accions IAP’s (Investigació, acció, participativa) investigacions entorn els plans comunitaris. L’autoreflexió ha de ser l’objectiu principal davant d’una investigació activista. Totes aquestes variables s’han de tenir en compte a l’hora de crear i dissenyar una investigació que tingui a veure amb el que és social. La pràctica artista és la via per la qual es poden crear processos de transformació social, una via que implica la intervenció social fent que la comunitat se senti seu el projecte i actuï per un canvi d’interès comú fent participar els afectats a la seva pròpia lluita a través d’un canal d’expressió creatiu i expressiu que pot generar controvèrsies a la vegada que ressò. Un exemple d’aquesta acció que he realitzat recentment és “Putes” un projecte creat dins el marc d’estudi del grau d’arts el qual s’ha anat reproduint diversos cops en diverses comunitats i poblacions del meu entorn. Aquest projecte artístic activista i feminista vol envair l’espai públic fent-lo nostra despertant la mirada crítica i senadora sobre les pintades masclistes i ofensives de les parets dels nostres carrers. Promoure l’acció amb les persones que conviuen amb aquestes pintades cada dia i possiblement amb les dones assetjades. https://youtube.com/shorts/pL-u4s0nka0?si=BGOawBkn0CUDvBGJ 

També és un projecte artístic de referència BASURAMA que va constar d’una  intervenció a la plaça dels Angels de Barcelona (MACBA) amb l’objectiu de multiplicar la quantitat dels usos possibles d’un mateix espai. Gràcies a la col·laboració de MAKEA l’acció comptava amb mobles recuperats de les deixalles o deixalleries van redissenyar-los col·locant-los rodes i canviant la seva funció per intervenir a partir de la interacció dels habitants a partir del joc. La majoria dels mobles van acabar sent adoptats pels participants voluntaris i espontanis de l’acció. www.basurama.org 

Maria Gambús

Bibliografía: 

 

Mover-se en la incertidumbre. Duda y contradicciones de la investigación activista. Pantera Rosa (BCN)

Internacional Errorista. Manifiesto Errorista. Reexistencia, julio 2011

Col.lectiu BASURAMA. Acció Barna sobre ruedas. Capítol 7. Sobre ruedas. Acción www.basurama.org

https://youtube.com/shorts/pL-u4s0nka

 

 

Per mi la investigació artística és una nova forma d’expressió artística. Des del meu punt de vista tot el que té a veure amb la performance està relacionat amb una crítica social o personal que té en compte els moviments emocionals del qui ho mira. Tot el que té a veure amb la recerca d’informació parteix d’una idea de documentar que ja veiem en l’art contemporani, idea que als anys 60, i els nous corrents artístics emergents, ja s’incorpora. L’art és una manifestació documentada a través de diferents mitjans amb l’objectiu de remoure, promoure i difondre sabers, emocions i informació. La investigació artística recull aquests paràmetres per definir l’art actual, una forma recol·lectora d’informació en un món amb la informació molt a l’abast de tothom. Aquesta idea recol·lectora  d’informació amb l’objectiu de difondre una informació, d’entre totes, en concret ens dona una nova idea de l’art que anomenem, recerca artística. Art, recerca, ciència i noves tecnologies. Coneixements separats i agrupats a la vegada i que des de la recerca artística s’estableixen concessions a partir de col·laboracions d’aquests col·lectius i amb l’objectiu comú d’expressar una idea o un pensament. 

Maria Gambús

Educació i investigació artística. Pedagogía de l’art.

Públic

NATURA MORTA

M’agradaria compartir amb vosaltres un projecte educatiu i artístic que estic fent com a referent artístic de l’institut i escola Josep Maria Xandri i que té a veure amb la investigació artística. Aquest curs, i aprofitant que curso aquesta assignatura, he començat a dissenyar un treball d’art relacionat amb les ciències. El treball comença amb l’observació que fan els infants de les aules d’infantil a peces de fruita en descomposició. La intenció és investigar la idea o concepte de vida/mort a través de la matèria orgànica. N’observem els colors, les arrugues i ens preguntem com pot ser que una mateixa fruita es pugui morir de forma diferent. Vam començar amb l’observació d’uns caquis grocs acabats de collir, ens vam preguntar si aquell caqui era viu o mort. Vam observar la seva descomposició en diferents medis. En alguns casos el caqui s’havia tornat arrugat i sec i d’altres dibuixava unes onades blanques de floridura i es tornava fosc. Vam triar els colors que definien cada estat del caqui, l’observàvem i els buscàvem per dibuixar-los. També vam poder observar l’olor i la descomposició d’una carabassa. Fins que fam començar el projecte paral·lel en quatre aules d’infantil. Aquest projecte ha tractat en cosir matèria orgànica a una tela i deixar-la fer en un ambient en concret. Al haver-hi quatre aules hem separat els medis: intempèrie, sol, escalfor interior, i regadiu interior diari. D’aquesta forma cada aula cuida la seva peça d’una forma diferent, uns tenen l’obra dins l’aula, els altres la tenen fora el pati dia i nit, un altre grup tenen la tela amb la matèria orgànica sota el sol i els altres, que són els que van considerar que les flors creixerien si les regàvem, tenen la tela en un espai on regar-la cada dia. Cada aula fa una fotografia cada dia per documentar el procés que fa l’obra i una llibreta per anar dibuixant i trobant els colors com van canviant.

Comparteixo amb vosaltres algunes fotografies del procés, ja que encara no hem acabat!

DIARI DE PROCÉS, PAC1 (SEMINARI D’INVESTIGACIÓ ARTÍSTICA)

Públic

https://youtu.be/7H7IT6w7D1I?si=vCCcdLbkFfoiK1sV

https://youtu.be/rfreVfgciFw?si=VCCQN55HgyFu34FE

(Per entendre l’entrada heu de visualitzar els dos enllaços anteriors)

Bon dia a totes i tots! Comparteixo part de la meva feina amb relació a la PAC1 del Seminari d’investigació artística. 

En aquest cas he volgut jugar amb la metàfora de l’ull i del llenguatge que utilitzen en vers la mirada que ens dona una veritat molt gran de significats. 

L’ull observa, contempla, veu i mira, però també en diem que pot tenir mirades diferents, enfoquem la mirada, fixem la mirada a…, podem ser o no ser vistes o tenir-ne la sensació… A través del llenguatge i de l’objecte ULL hem desenvolupat infinits significats per indicar l’acció que fa l’ull amb la intencionalitat, l’emoció o la metàfora. 

En aquest cas parlo de les diferents mirades que fa l’art per a ser creat, quin procés fa la ment quan passa de contemplar a mirar per crear i transformar. La metàfora també parla de la relació que té el procés creatiu artístic amb la investigació. Un procés amb un recorregut pel món de les mirades molt similar. També posa sobre la taula el joc de miralls entre càmera i càmera per captar el moviment de l’ull quan treballa donant rellevància a la necessitat d’incorporar la tecnologia en l’expressió de l’art modern.

VIDEOART “CEPTRE” de Maria Gambús

Públic


L’obra “Ceptre” representa la frustració que pot arribar a sentir una dona en aquest món masclista i heteropatriarcal en el que vivim centrat en els genitals masculins. A la vegada remet a la vivència en primera persona de la sensació de poder al imaginar adquirir un membre genital masculí fent semblar que això t’ho pot donar tot, la força i el control. Paradogicament és el que des de nenes consumim de la societat. Les nenes som fragils i delicades, els nens són forts i resistents i en realitat l’experiència em diu que és just al contrari. Quan surts de la bombolla infantil cap a la vida adulta veus que has de lluitar i treballar tantes coses més que un home per arribar més lluny i per ser valorada i respectada. A la vegada dona lloc al joc, recurs que acostuma a està present a les meves peces. Dins el joc (l’acte de jugar a tenir genitals diferents) el video juga també fent-lo arribar a un punt sinistre per dur-lo a debat. El joc d’una dona jugant a tenir genitals masculins, i tot el que pot arribar a generar això, es materialitza en un plà de detall dels genitals (pla dels sexes de dos cossos masculí i femení) i amb les distorcións de so i audio que han sigut enregistrades a dos micros omnidireccionals situats a 1’5m de distància i apuntant en direcció oposades per tal d’aconseguir un audio estereo. amb veus masculines i femenines alternant-se els micros i jugant a sobreposar les dues veus que es barregen com la imatge ho fa amb els cossos. La superposició dels cossos semi transparents juga amb les seves opacitats posa sobre la taula la identitat de gènere que encara és tan necessària en la nostra societat.

« Entrades més antigues

© 2024 Maria Gambús

Tema de Anders NorenAmunt ↑