Públic

Tendeixo a crear amb la inquietud de convidar a intervenir i fer que les obres es creïn amb la col·laboració i intervenció d’altres i que té a veure la incertesa del resultat, ja que juga amb l’imprevist del procés. El que em mou això és la necessitat de crear xarxes d’unió i molts cops a partir del joc com a punt de partida. És per aquest motiu que m’interessen les pràctiques artístiques col·laboratives. Penso que en l’art és important expressar l’aspecte social i cultural i que serveixi de via d’expressió. Fer política de l’art que parla de política social i que pot començar a dins, a una mateixa, en la introspecció per acabar expressant el que afecta a totes, perquè la lluita d’una és la lluita de totes.  El meu motor és la idea que l’art ha de ser feminista i el feminisme té a veure la política, la cultura i la xarxa entre les persones. El feminisme és l’anàlisi introspectiva de les accions i les visions inculcades socials i culturals que portem i que cal enfocar-les per transformar-se i canviar. Per aquest motiu crec que l’art, avui, ha de ser col·laboratiu i Ecofeminista. 

 

Maria Gambús

 

EL CRIT DE LA GUILLA

 “CAMINS” de Maria Gambús

TOTES LES MEVES GUILLES 

INTERACTIVITAT I ART GENERATIU. LA MÀQUINA DE LES IDEES

INCONTINÈNCIA 1pract. art. col